maig 2008
Nois i noies, estic encantada amb la vostra feina. Tinc 16-17 anys, estic estudiant auxiliar d’infermeria i atenció sociosanitaria. Encara m’estic fent moltes preguntes sobre el meu futur, però una cosa la tinc molt clara, UN SOMRIURE VAL MÉS QUE MIL PARAULES! En el meu cap passen moltes coses... que seré jo quan sigui gran? M’ancanten els nens i el que més fer-los riure. La vostra feina és molt dura, però alhora seus agraeix moltissim! Espero que aquest projecte tiri endavant i no es quedi tancat en una petita caixa de records oblidats!
Per acavar dir-vos que moltes gràcies per existir, i dir-vos:
JO DE GRAN VULL SER COM VOSALTRES! :)
Laura

maig 2008
Sóc l’àvia de la Joana, que ha estat ingressada a l’Hospital Josep Trueta del 15 d’abril al 5 de maig. Ara estem a l’Hospital de Sant Joan de Deu.
Tot i que ella és molt petita (té 4 mesos) i no se’n va a donar de la vostra preséncia, voldria agrair-vos en nom d’ella i dels pares la vostra tasca.
Les vegades que vàreu passar per l’habitació per fer-nos somriure, i durant aquesta estona oblidar el patiment.
Dir-vos que us trobem a faltar, i que feu una feina magnífica.
Endavant hi han molts de nens que us esperen.
Estic pensant fer un compte per explicar a la Joana quan sigui una mica més gran tot el que ha passat, i vosaltres en formareu part d’aquest conte.
Una abraçada molt forta.
Eugènia

març 2008
La setmana passada vaig tenir al meu fill de 16 mesos ingressat a l 'hospital Josep Trueta.
Van ser uns dies molt durs, en Ton no es trobava gens bé i , a part, del malestar que la mateixa malaltia li donava l'ambient fred de l'hospital, les injeccions, la impossibilitat de descansar i l'estranyesa a tot va fer que durant aquells dies el veiessim francament apagat i trist.
Només hi va haver dos ocasions que li van canviar l'expressió de la cara per uns instants; quan veia al seu pare i quan vau aparèixer vosaltres, els pallassos d'hospital.
És evident que la vostra presència li va despertar una curiositat especial, i tot i que en aquesta edat sembla que no entenen penso que es va relaxar i va " disfrutar" observant-vos i , sobretot, durant uns instants li van marxar les pors i les angoixes... i la tristesa de la cara.
Com a mare valoro molt la tasca que féu i us l'agraeixo moltíssim i ,a part, sincerament, trobo que ho féu de conya!!! Hem voltat espectacles de pallassos amb moltes ocasions i considero que sous uns clowns autèntics.
Que tingueu molta sort en la vostra professió!
Imma

març 2008
Hem estat 15 dies a l'hospital Trueta i els hi hem d'agrair a Xaropclown les bones estones que ens han fet passar.
Son el millor!!!!!!
Judit Armangué

novembre 2007
Senzillament no hi han paraules per explicar quan de positiva i valuosa és la vostra tasca, el nostre Aniol de tres anys ha estat quasi un mes a l'hospital i segur que ell i també nosaltres els seus pares recordarem tota la vida les espurnes de llum que ens heu donat en dies de foscor. No em dubtat en fer-nos socis i demanem a tothom que estigui indecís a que s'en faci doncs creiem QUE VAL LA PENA. Moltes gràcies i seguiu així.
Aniol Campdelacreu, Roger Pagès, i Anna Campdelacreu