març 2011
Avui m'he emocionat...El meu fill petit esta ingressat, heu vingut vosaltres i per primer cop des que està aquí l'he vist riure. Moltissimes gracies
Joan

octubre 2009
Gràcies per portar la musica i l`alegria als més petits i als pares també. Els meus fills van estar a la UCI de neonats del trueta i s`agraeix tant una mica d`alegria en aquests moments, ahir vau cantar "Bona nit" al meu fill Roger i tot i que no va parar de plorar jo ho recordare molt de temps.
Moltes gràcies
Marta

agost 2009
Feu una tasca brutal!! Només cal veure les cares de papes, nens i infermeres quan apareixeu!!!
Laura

maig 2009
Us vaig escoltar ahir a Catalunya Radio i per això he buscat la web. Crec que el que feu no te preu, fer riure un infant és la millor gratificació que pots tenir!
Molts ànims i endavant!
Anna

maig 2009
Hem passat dos dies a l'hospital Josep Trueta amb el nostre fill Oriol de només 3 mesos. Després d'una hora intentant que deixés de plorar, vareu aparèixer vosaltres i amb la vostre guitarra li vareu cantar una cançó. Increïble, però va deixar de plorar i es va adormir. Amb només 3 mesos ja va notar la vostre presència!! Moltes gràcies per la vostre tasca. Sou boníssims!!
Sandra

abril 2009
Gracies per treure'ns un somriure en uns moments tant difícils per nosaltres. No és fàcil tenir un fill ingressat a l'hospital, però gràcies a vosaltres l'estada ha sigut molt més agradable. Ens heu fet riure molt.
Joan

octubre 2008
Nois i noies, feu una feina fantastica, fer riure a un-a nen o nena que està malat-ta no te preu,el meu net va estar ingresat un dia, i amb tot i aixó el veu anar a veure, (nomes tenia 7 setmanes) i li veu cantar cançons. Us admiro. Continueu axí. Moltes gràcies.
Marina

agost 2008
Sóc metge de familia i avui quant venia a la feina (tinc guàrdia) he escoltat a la radio a un de vosaltres explicant qui sou i que feu... M'ha semblat absolutament fantàstic! Tinc dos fills de 4 i 2 anys que m'han sensibilitzat molt més dels problemes i del patiment d'altres nens. La vostra tasca es un raig d'alegria, d'esperança, d'abstracció del dolor pels nens i per les seves families... Una tasca genial, màgica, sorprendent!! Ànim i que conserveu sempre al vostre cor la recompensa gratificant d'aquests sonriures purs!((Parlaré amb el meu gerent i amb el personal de tot el centre per intentar fer una recaptació per la vostra causa... tot i que serà poca cosa perque la vostra feina te un preu incalculable))
Carmen Alvarez

maig 2008
Nois i noies, estic encantada amb la vostra feina. Tinc 16-17 anys, estic estudiant auxiliar d’infermeria i atenció sociosanitaria. Encara m’estic fent moltes preguntes sobre el meu futur, però una cosa la tinc molt clara, UN SOMRIURE VAL MÉS QUE MIL PARAULES! En el meu cap passen moltes coses... que seré jo quan sigui gran? M’ancanten els nens i el que més fer-los riure. La vostra feina és molt dura, però alhora seus agraeix moltissim! Espero que aquest projecte tiri endavant i no es quedi tancat en una petita caixa de records oblidats!
Per acavar dir-vos que moltes gràcies per existir, i dir-vos:
JO DE GRAN VULL SER COM VOSALTRES! :)
Laura

maig 2008
Sóc l’àvia de la Joana, que ha estat ingressada a l’Hospital Josep Trueta del 15 d’abril al 5 de maig. Ara estem a l’Hospital de Sant Joan de Deu.
Tot i que ella és molt petita (té 4 mesos) i no se’n va a donar de la vostra preséncia, voldria agrair-vos en nom d’ella i dels pares la vostra tasca.
Les vegades que vàreu passar per l’habitació per fer-nos somriure, i durant aquesta estona oblidar el patiment.
Dir-vos que us trobem a faltar, i que feu una feina magnífica.
Endavant hi han molts de nens que us esperen.
Estic pensant fer un compte per explicar a la Joana quan sigui una mica més gran tot el que ha passat, i vosaltres en formareu part d’aquest conte.
Una abraçada molt forta.
Eugènia

març 2008
La setmana passada vaig tenir al meu fill de 16 mesos ingressat a l 'hospital Josep Trueta.
Van ser uns dies molt durs, en Ton no es trobava gens bé i , a part, del malestar que la mateixa malaltia li donava l'ambient fred de l'hospital, les injeccions, la impossibilitat de descansar i l'estranyesa a tot va fer que durant aquells dies el veiessim francament apagat i trist.
Només hi va haver dos ocasions que li van canviar l'expressió de la cara per uns instants; quan veia al seu pare i quan vau aparèixer vosaltres, els pallassos d'hospital.
És evident que la vostra presència li va despertar una curiositat especial, i tot i que en aquesta edat sembla que no entenen penso que es va relaxar i va " disfrutar" observant-vos i , sobretot, durant uns instants li van marxar les pors i les angoixes... i la tristesa de la cara.
Com a mare valoro molt la tasca que féu i us l'agraeixo moltíssim i ,a part, sincerament, trobo que ho féu de conya!!! Hem voltat espectacles de pallassos amb moltes ocasions i considero que sous uns clowns autèntics.
Que tingueu molta sort en la vostra professió!
Imma

març 2008
Hem estat 15 dies a l'hospital Trueta i els hi hem d'agrair a Xaropclown les bones estones que ens han fet passar.
Son el millor!!!!!!
Judit Armangué

novembre 2007
Senzillament no hi han paraules per explicar quan de positiva i valuosa és la vostra tasca, el nostre Aniol de tres anys ha estat quasi un mes a l'hospital i segur que ell i també nosaltres els seus pares recordarem tota la vida les espurnes de llum que ens heu donat en dies de foscor. No em dubtat en fer-nos socis i demanem a tothom que estigui indecís a que s'en faci doncs creiem QUE VAL LA PENA. Moltes gràcies i seguiu així.
Aniol Campdelacreu, Roger Pagès, i Anna Campdelacreu

octubre 2007
Aquest passat agost vàrem estar forces dies amb en Biel (el petit de casa) ingressat. En Biel té un germà 20 mesos més gran que ell i, l´estada a l´hospital no sabem si ha estat més dura per un o per l´altre... bé, son moments que tant si ens agraden com si no s´han de passar i... no sabeu com esperaven les vostres visites!!!
Contàvem els dies que faltaven i quan veníeu per curta que fos l´estoneta, ja teníem tema per uns dies!!! En Pau guarda un record màgic de l´estada d´en Biel a l´hospital amb els pallassos.
Moltííssimes gràcies per aixecar somriures de sota les pedres, sou únics, de veritat!!!
Sònia

agost 2007
És admirable tot el que esteu fent... Costa poquíssim treure un somriure a un nen quan està sà, peró ni el caliu d'una mare ni un pare, serveix per rés quan el nen està espantat.
Tota aquella tensió que se li pugui treure a un nen en moments gens agradables, és de molt agraïr... N'estic segura que, a més de fer somriure a els nens, també treieu pès a més d'un pare/mare.
Només em poso en el meu lloc quan he de vacunar al nen... el seu estat de nerviosisme, és per mi una tortura, no vull ni imaginar quan les coses son pitjors...
Des d'aqui envio una abraçada a tots els nens que en un moment o altre han o han d'estar en algun hospital. I a vosaltres, una altre, que envolta un somriure!
Moltes gràcies!
Quima

agost 2007
La veritat és que una estada a l´hospital, sigui llarga o curta, no és agradable per ningú... però els bons moments que feu passar, l´alegria que despreneu... bé que ... és GENIAL que hi hagi gent com vosaltres disposada a arrencar un somriure del lloc més profund.
Sou únics de veritat. Gràcies per tot!.
Sònia

juliol 2007
Hola,
M'encanta, admiro i m'impressiona veure que gent com vosaltres fa aquesta feina amb la intenció d'aconseguir que per uns instants els nens s'oblidin de perquè són allà.
Mariona

juliol 2007
Avui a les notícies he vist com actuaveu a l'hospital de Girona. No he pogut evitar emocionar-me. Felicitats per la grandíssima feina que desenvolupeu. No ha de ser fàcil i, per part meva us mereixeu tota l'admiració possible.
Cristina

juliol 2007
És un encert. La presència de XaropClown en un acte mèdic, com ara una punció venosa o lumbar, té un efecte tranquil·litzant en la mainada. Els nens tenen por i els pallassos aconsegueixen distreure'ls i rebaixar la tensió. Són uns bons col·laboradors. La iniciativa pretén humanitzar t'atenció pediàtrica al Trueta.
Doctor Mayol. Cap de planta de pediatria de l'hospital Dr. Josep Trueta.

juny 2007
Quiero agradeceros la gran labor que realizais, con todas la penurias que pasó ingresado mi hijo, lo que contaba cuando salió era que se había hecho amigo de unos payasos. La primera sonrisa fué para vosotros.
María Carmen